Equipament essencial per al genet principiant en rutes

Una motxilla de 6 quilos pesa molt més al cap de cinc hores de marxa que a la quadra. Als ports de muntanya, cada quilo extra es tradueix en un esforç que el cavall també paga: un genet de 75 quilos amb 9 quilos d'equip obliga l'animal a moure prop d'un 12% més de massa en pendents del 15%. Per això, l'equipament essencial per al genet principiant en rutes ha de capgirar la lògica de la motxilla urbana: primer la seguretat, després l'abric i, finalment, el confort. La norma pràctica és senzilla: tot allò que no s'hagi fet servir en dues sortides consecutives es queda a casa. En la preparació professional ho resumim en tres capes de material —seguretat, tèrmic i logístic— i en una revisió estricta de pesos abans de pujar a la sella. La diferència entre acabar la jornada fresc o esgotat sol estar en dos o tres decisions preses a la selleria, no al cim.

Una sella mal ajustada crea més problemes que un cavall jove. El genet novell mira molt el cavall i oblida que la superfície de contacte real és la sella: entre 15 i 20 decímetres quadrats que reben pressió constant durant hores. Si la canya no encaixa amb el llom, la càrrega es concentra en dos punts i apareixen ferides per fricció al cap de tres o quatre jornades. La prova és senzilla: muntar amb el cavall carregat, caminar deu minuts i mirar la marca de suor al llom. Una empremta simètrica i seca a les vores indica un repartiment correcte; una ratlla dura al centre, no. La manta ha de cobrir tota la longitud de la canya i no pot fer plecs. També revisarem els estreps: el peu ha d'entrar i sortir amb calçat gruixut, i les corretges han de tenir almenys dos forats de marge. La brida es comprova amb guants posats: amb mans fredes les sivelles no s'ajusten igual.

El casc és l'única peça que no admet dubtes. A Europa, el material homologat ha de complir la norma EN 1384 o la VG1, i la data de fabricació ha de constar a l'interior: un casc té vida útil de cinc anys, menys si ha rebut un impacte directe. La talla es comprova sacsejant el cap amb la barbeta cordada; si el casc balla, no protegeix adequadament. El calçat és el segon punt crític: bota o sabata de muntanya amb taló d'entre 1,5 i 2 centímetres i sola sense gravat profund, perquè el peu no quedi enganxat a l'estrep en una caiguda. Les polaines i els camals protegeixen de les bardisses i del fregament de la sella. Els guants han de ser fins, amb pell al palmell, per notar les regnes; els de muntanya massa gruixuts fan perdre sensibilitat. Aquestes peces no són accessoris: formen part de l'equipament essencial per al genet principiant en rutes de muntanya.

A 2.000 metres la temperatura baixa uns 0,6 °C per cada 100 metres guanyats, i el vent pot restar vuit graus més a la sensació tèrmica. Això vol dir que una sortida de matí suau pot acabar amb fred humit al coll i a les mans, el pitjor escenari per a un genet que encara no domina la cadència. La solució és el sistema de tres capes: una samarreta interior de llana merina o teixit tècnic que expulsi la suor, una segona capa de folre polar prim i una tercera impermeable i transpirable que es guarda a la motxilla fins que cal. Res de cotó: s'humiteja i refreda ràpidament. Les cames treballen poc i es refreden abans; uns camals llargs i mitenes fines ajuden més que un jersei gruixut. Per al cavall, una manta seca a la pausa del migdia evita que el sud refrigeri el llom massa de pressa.

La pluja no és el problema; ho és la roba mullada dins la motxilla a 1.800 metres. Una capa impermeable de dues capes i mitja pesa entre 300 i 400 grams i cap en un puny, mentre que un poncho ample, més barat, oneja amb el vent, espanta el cavall i s'enganxa a les branques. Per a qui comença, la regla útil és portar una peça impermeable pròpia i una bossa estanca de 10 litres amb una capa seca de recanvi. Aquesta bossa protegeix el jersei, els guants de recanvi i el telèfon, i pesa menys de 100 grams. Els camals impermeables eviten que l'aigua rellisqui dins la bota, però han de deixar sortir la suor. El material mullat refreda vuit vegades més de pressa que el sec, i per això canviar-se la samarreta en una pausa és una mesura de seguretat, no un caprici. L'equipament essencial per al genet principiant en rutes ha de preveure aquest canvi abans de sortir.

Un genet adult perd entre mig litre i tres quarts d'aigua per hora de marxa en pendent, i a 2.000 metres la pèrdua augmenta amb l'aire sec. El càlcul és clar: dos litres per persona per a una ruta de quatre hores, més mig litre de reserva estricta. L'aigua del cavall no es pot improvisar: un animal de 500 quilos beu entre 30 i 40 litres al dia i, en ruta, cal preveure abeuradors o dipòsits cada tres o quatre hores. Per menjar, el criteri del principiant hauria de ser calories que no es desfan: fruits secs, formatge curat, pa dur, barretes denses. La fruita fresca pesa; els entrepans tous s'aixafen a la motxilla. Cal sal: una beguda isotònica o una mica de fruita seca salada evita rampes a la segona meitat de la jornada. Els experts recomanen repartir les racions en bosses petites per hora, no en un sol paquet, perquè menjar poc i sovint funciona millor que un àpat pesat a mig camí. Abans d'emprendre la ruta, convé revisar les cures-basiques-i-alimentacio-del-cavall per garantir el rendiment de l'animal durant l'esforç.

El fang i la pedra tosca destrossen material pensat per a la pista. Les sivelles de plàstic barat es trenquen a la tercera sortida i les costures simples cedeixen quan la bossa de sella frega una roca. Per a rutes d'alta muntanya, les bosses de sella han de ser de teixit engomat de 500 a 600 deniers, amb costures reforçades i tancament de rodet en lloc de cremallera, que s'embussa amb la pols. Una navalla multiusos, vint metres de corda fina i dues cintes de recanvi resolen la majoria d'avisos en ruta. El frontal pesa poc i és imprescindible si una etapa s'allarga: a la tardor, a 2.000 metres, la foscor arriba abans de les set. També convé revisar els ancoratges de la motxilla: una corretja que balla acaba fregant el llom del cavall. La resistència del material es mesura en hores d'ús real, i per això s'han de prioritzar peces reparables.

Mitja hora abans de muntar, tot el material hauria de passar per les mateixes mans i sobre la mateixa taula de control. El repàs funciona millor per capes que per llista alfabètica: primer el que protegeix, després el que abriga i finalment el que alimenta. Amb casc, guants i calçat ja col·locats, el genet comprova que les bosses de sella estiguin equilibrades —una diferència de pes notable carrega el llom cap a un costat— i que res pengi per sota de la panxa. El pes total de l'equip no hauria de passar dels 8 quilos, i el de les bosses de sella, dels 6. L'equipament essencial per al genet principiant en rutes es tanca amb tres preguntes clau:

• Què passaria si plou ara mateix?
• Què fem si el cavall perd una ferradura al mig del port?
• I si es fa fosc abans d'arribar al refugi?

Si la motxilla respon a les tres, està ben feta. Una bona comprovació prèvia evita errors irreparables durant la marxa.