Cures bàsiques i alimentació del cavall de muntanya

Un cavall de 500 kg necessita entre 8 i 10 kg de fenc sec diari, equivalent al 2% del seu pes en matèria seca, formant l'eix de les cures bàsiques i alimentació del cavall de muntanya abans d'una travessa. La fibra llarga s'imposa clarament davant dels sacs de pinso comercial. El fenc d'herba amb un contingut proteic del 10% cobreix perfectament les exigències d'un animal en treball moderat. L'alfals queda estrictament restringit a exemplars molt prims, ja que un excés de calci obliga a beure en abundància i pot alterar la digestió. El gra, la civada i els concentrats no superen mai els 2 kg diaris, fraccionats en tres preses, i s'eviten abans de la pujada. Un intestí que fermenta fibra llarga de manera constant resisteix molt millor les variacions d'horari, menjar i aigua pròpies de les rutes llargues de muntanya, evitant episodis de gasos, apatia general i altres molèsties digestives greus durant la marxa.

En repòs un equí consumeix fins a 40 litres, però en una ruta exigent amb pendents pronunciats i suor constant, la demanda s'eleva fins als 70 litres diaris. Cap compensació nocturna pot reparar un dèficit hídric acumulat. Per mantenir el rendiment i la salut muscular, cal oferir aigua fresca cada noranta minuts durant les pauses breus, i permetre l'accés lliure a la font en finalitzar la jornada. S'admeten beures de 15 litres si l'animal no està excessivament fatigat, evitant només els excessos sobtats amb el coll calent. A més, es subministren diàriament fins a 30 grams de sals minerals o es deixa una pedra de llepament accessible, assegurant així l'aportació de sodi i clor. Sense aquests electròlits essencials, la sudoració excessiva provoca deshidratació ràpida, pèrdua d'energia, rampes musculars sobtades i una fallada generalitzada en l'absorció dels nutrients.

Modificar la dieta el mateix dia de la sortida constitueix un risc innecessari per a la salut del cavall. El tub digestiu requereix un marge de cinc dies per adaptar la flora bacteriana a un fenc diferent o a nous pinsos. El mètode segur consisteix a mantenir la ració base i introduir el nou aliment combinant 25%, 50% i 75% de la quantitat total durant tres dies consecutius, vigint la consistència de la femta en forma de boles humides. S'eliminen els àpats abundants, preferint fraccionar la ració diària en quatre preses menudes per prevenir còlics per sobrecàrrega estomacal. El dia de l'inici de la travessa, el cavall consumeix fenc a voluntat i com a màxim mig quilo de concentrat lleuger, sempre tres hores abans de començar a caminar. Aquesta planificació nutricional rigorosa redueix dràsticament qualsevol risc de desajust intestinal durant els primers quilòmetres.

Modificar la ferradura just abans de la sortida genera molèsties innecessàries, ja que el peu necessita setmanes per assimilar la clavada nova sense pressions a la ranera. El calendari de manteniment s'organitza amb deu setmanes de marge, deixant l'últim ajust quinze dies abans de la data assenyalada. Durant la setmana prèvia, cal netejar diàriament la sola amb el ganxo, comprovar l'estat dels claus, verificar l'absència de parts toves i detectar possibles olors anormals indicatives de fongs. Portar a l'equipatge una ferradura de recanvi, claus addicionals, un martell petit i unes alicates resulta indispensable per resoldre incidents imprevistos a la pista sense aturar el grup durant hores. Un casc sa i ben cuidat garanteix una trepitjada ferma i segura sobre qualsevol tipus de terreny rocós, evitant coixeres sobtades i retards en el transcurs de l'etapa, afegint seguretat en cada passa.

La preparació física d'un cavall de muntanya es construeix setmanes abans, mai el mateix matí de la sortida. Un pla d'entrenament efectiu arrenca un mes i mig abans amb tres sessions setmanals de fins a tres hores, augmentant el desnivell de manera gradual i reduint la càrrega durant la darrera setmana. La recuperació cardíaca actua com a paràmetre clau: deu minuts després de superar una pujada exigent, les pulsacions han de situar-se per sota dels 60 batecs per minut. Paral·lelament, es comprova una condició corporal òptima amb una puntuació de 3 sobre 5, evitant tant la obesitat com la magresa extrema. Es completen també les tasques sanitàries, incloent desparasitació segons analítica prèvia, vacunes al dia i una revisió odontològica per assegurar una correcta masticació. Aquesta disciplina prèvia assegura que l'animal afronti l'esforç amb total garantia de rendiment. Abans de començar la travessa, cal revisar l'equipament-essencial-per-al-genet-principiant per garantir la seguretat de tots dos a la muntanya.

Els incidents que obliguen a interrompre una travessa es mantenen recurrents i requereixen una detecció immediata per part del genet. El còlic encapçala la llista de riscs: un animal que es mira constantment el flanc, es tomba o refusa l'aliment exigeix aturada urgent, control de pols i assistència veterinària si no remet en trenta minuts. La deshidratació es reconeix mitjançant el plec cutani del coll, que ha de recuperar la forma en menys d'un segon, i comprovant la humitat i el color rosat de les mucoses gingivals. Les coixeres sobtades generalment deriven de problemes al casc a causa de pedres encastades, exigint descarregar l'equipatge i avançar a un pas molt suau. Finalment, temperatures superiors als 30 °C obliguen a allargar les pauses i reduir el ritme de marxa per evitar un esgotament tèrmic greu en cavalls de capa fosca.

La primera jornada de camí proporciona dades vitals sobre l'estat general de l'animal mitjançant una exploració prèvia de cinc minuts que inclou temperatura rectal entre 37,5 i 38,5 °C, pols en repòs de fins a 44 batecs, mucoses netes i absència de rascades sota el cabestre. Durant la ruta, una parada breu cada hora permet avaluar la respiració i oferir aigua fresca de manera controlada. La farmaciola de viatge ha de contenir benes elàstiques, gases estèrils, antisèptic, tisores, termòmetre digital, pomada cicatritzant i el contacte del veterinari de guàrdia. Pel que fa a la càrrega, el conjunt de genet, sella i alforges no pot superar el 20% del pes total del cavall, mantenint sempre els pesos laterals perfectament equilibrats. Amb aquestes cures bàsiques i alimentació del cavall de muntanya planificades detalladament, la travessa transcorre amb total seguretat, harmonia i èxit col·lectiu.